Manteniment i recuperació
Per al dia a dia no cal res d'això: la pestanya Firmware ho mira i ho fa tot amb un botó. Aquí hi ha les peces per separat, per si TECLA no arrenca o hi vols posar un motor o un CircuitPython concret.
Sense obrir la caixa ni prémer BOOTSEL: l'app ho demana pel port de consola. L'instrument s'atura i el volum passa a dir-se RPI-RP2. Torna sol quan hi copies el motor (el fitxer tecla-motor.uf2).
És CircuitPython 10.0.3 amb el motor de TECLA gravat a dins. Deixa el dispositiu amb 108 KB de RAM lliure en comptes de 26: el mateix instrument, però amb marge. Després cal instal·lar-hi els fitxers.
Esborra del tot la memòria de la placa. Se n'emporta els modes del Laboratori que només visquin al dispositiu: només val la pena quan res més no funciona.
El mateix que fa el botó de la pestanya Firmware quan el motor ja és el bo, però sense comprovar res abans.
Per canviar de TECLA (Instrument → Macropad → Blocs): aguanta les quatre cantonades 3 segons. Si el dispositiu no respon a res, endolla'l amb les quatre premudes: deixa-les anar per anar a la següent, o aguanta-les 5 segons per tornar a l'Instrument.
Formes de re-distribució dels acords en una progressió. Amb la funció activa a una tecla: tap = canvia de forma · premuda llarga = desactiva.
— log midi —
Prem «connecta dispositiu» a dalt a la dreta i tria el volum de TECLA.
Detalls del dispositiu
Si res d'això no quadra —TECLA no arrenca, o hi vols posar un motor o un CircuitPython concret—, les eines per separat són a Configuració → Manteniment.
Fes-te'n un de temaDe cinc colors en surten els de tota la interfície
TECLA és un projecte artístic, tecnològic i educatiu que busca, a través de la creació de dispositius electrònics, promoure la filosofia del DIY i del codi obert per investigar, experimentar i aprendre de diferents àrees del coneixement.
TECLA entén l’aprenentatge com quelcom transversal i interdisciplinari intricant la programació, el disseny, les arts plàstiques, el modelatge 3D, la música, la física, l’electrònica, la robòtica i les matemàtiques.
Aquesta app-web serveix principalment per configurar el dispositiu TECLA_edu com un instrument MIDI. A continuació es mostra pas a pas com funciona i quines són les seves característiques.
El TECLA_edu disposa de 16 tecles i 3 potenciòmetres. Envia notes MIDI per USB a qualsevol sintetitzador, DAW (Ableton, Logic, GarageBand…) o app de música. La sortida d’àudio emet una ona PWM.
Té dues grans capes: la capa Teclat (un instrument harmònic amb escales, acords, arpegiador, looper…) i la capa Modes (generadors musicals algorítmics: ones, clàssics, ritmes…).
Tot es configura des d’aquesta app web, sense instal·lar res: connecta el dispositiu per USB i prem connecta dispositiu.
Connecta TECLA a l’ordinador amb un cable USB de dades.
Prem connecta dispositiu (dalt a la dreta) i tria el disc TECLA al diàleg. El punt de la capçalera es posa verd.
Ves a la pestanya Firmware: una sola línia diu què li falta a TECLA (res, el motor, o fitxers nous) i un sol botó, Actualitzar TECLA, fa només això, en l’ordre correcte. Si el Pico és nou de fàbrica (disc RPI-RP2) o li falta el motor, l’app et guia per posar-lo en mode BOOTSEL (dos clics: el disc passa a dir-se RPI-RP2 i hi copies el motor, el fitxer tecla-motor.uf2); quan TECLA torna, hi instal·la els fitxers sola. Quan digui al dia, llest.
Si és la primera vegada, el tutorial interactiu (botó Tutorial, dalt a la dreta) t’acompanya per tota l’app pas a pas, sobre la interfície de debò.
Per sentir-lo: obre el teu DAW o sintetitzador i selecciona el port MIDI TECLA com a entrada.
Tecles 1–8: per defecte, notes de l’escala activa (o acords, si el mode acords està actiu) — però es poden reassignar com qualsevol altra.
Reassignables: totes menys la 13 i la 16. Des de la pestanya Teclat hi arrossegues qualsevol funció, o cliques la tecla i la tries (per defecte les 9–12, 14, 15 duen escala, tonalitat, acords, arpegiador i octava ±). Les 1–8 no estan fixades a nota, així que hi pots muntar el que vulguis: una fila sencera de modes de fons o una barreja com 4 notes + 4 modes — n’hi ha prou d’assignar «Mode de fons» a cada tecla i triar-ne el mode (en sona un a la vegada; un toc a una altra el canvia). Només la 13 (canvi de capa) i la 16 (STOP) són fixes.
Tecla 13 (fixa): toc curt → capa següent (cicla totes les capes creades, teclat i modes, d’esquerra a dreta) · mantinguda ≈1 s → capa anterior.
Tecla 16 (fixa): STOP — atura tot el so.
Escala: toc → següent escala · toc llarg → anterior. Tonalitat: cicla el cercle de quintes.
Acords: toc → activar / ciclar tipus d’acord · toc llarg → desactivar. Arpegiador: toc → activar / ciclar patró · toc llarg → desactivar.
Harmonia Negativa: reflecteix les notes sobre un eix harmònic. Funcions Diatòniques: dominants secundàries, acords prestats, napolitans…
Latch: les notes/acords continuen sonant en deixar anar; re-prémer un botó l’apaga; útil per drones.
Conducció de veus: cada acord nou tria la inversió més propera a l’anterior — les progressions sonen lligades, com un pianista.
3 pots amb dues capes de funcions (teclat i arpegiador), configurables des de l’app: velocity, modulació, sustain, gate, BPM de l’arp, CC Lliure (envia el CC MIDI que triïs, per controlar el teu synth)…
La tecla amb la funció Base (acomp.) cicla els acompanyaments a cada toc (premuda llarga = aturar). Tots segueixen la tonalitat i l’escala del teclat en directe: primer els 4 integrats (Pols, Baix, Arpegi, Seqüència) i després els teus.
Crea’n de propis a Dispositiu → capa teclat → Acompanyaments: seqüències per graus de l’escala amb passos (4–16), octava (−2..+2), brillantor, velocitat (BPM propi) i durada de nota (picada → lligada).
Dues funcions assignables que converteixen TECLA en una màquina de directe: Looper (timing lliure) i Overdub (capes).
1r toc: armar (la gravació comença amb la primera nota) · 2n toc: el loop arrenca a l’instant.
Toc curt mentre sona: pausa / represa des del principi · Toc llarg (0,8 s): esborrar el loop.
El looper capta bé l’arpegiador: activa l’arp, arma el looper i el patró es grava sol. Si l’arp ha sonat durant la presa, el loop s’auto-quantitza a la graella de l’arp (captura fina, sense desfasament); si només graves acords/notes manuals, conserva el timing lliure exacte. Per canviar el tempo d’un loop d’arp: pausa → mou el pot de BPM → represa.
Si graves amb el sustain del pot actiu, el loop fixa el sustain a la gravació (les notes queden lligades): sona sostingut per si mateix i és independent del sustain en directe — pots abaixar el sustain per tocar notes seques a sobre sense que el loop s’alteri.
Toc curt amb el loop sonant: entrar/sortir del mode overdub — tot el que toquis s’afegeix al loop com una capa nova.
Toc llarg (0,8 s): desfer l’última capa (repeteix per anar pelant capes).
Toc molt llarg (1,6 s): esborrar TOTES les capes de cop — el loop base es manté.
S’hi arriba ciclant amb la tecla 13. Les tecles 1–12 activen els modes generatius assignats a la capa actual.
Tecla 13: toc curt → capa següent · mantinguda ≈1 s → capa anterior.
Tecles 14 i 15: efectes temporals (mantenir premuda: sustain, pausa, gate…) · doble clic → canviar l’efecte assignat.
Tecla 16: STOP total + neteja de memòria.
Els modes es trien i s’assignen a la pestanya Modes; els potenciòmetres modulen paràmetres propis de cada mode.
Tot es configura a Dispositiu. A dalt hi ha la llista de capes: amb + Capa n’afegeixes, arrossegant-les en canvies l’ordre (el que segueix la tecla 13) i amb la × les treus. Cada capa és de tipus Teclat o Modes (els dos botons de sota la llista), té nom i un color de LED que el dispositiu mostra quan és l’activa. TECLA en carrega fins a sis.
Capa Teclat: arrossega funcions a qualsevol tecla menys la 13 i la 16 (o clica la tecla i tria-la) —també a les 1–8, per barrejar notes i modes de fons—, tria què fan els potes, i a sota, a Configuració del teclat, les escales i l’arpegiador, els acompanyaments, l’harmonia, els tipus d’acord i les progressions i escales pròpies.
Capa Modes: arrossega un mode de la llista a cada tecla 1–12, tria els efectes temporals de les tecles 14–15 i les capes guardades (instantànies per recuperar o exportar). Clica una tecla amb mode i hi trobaràs els seus comandaments: els tres primers són els potes X, Y i Z i la resta van de tres en tres a cada toc de Config Modes (el volum hi és sempre); arrossega'ls per canviar-ne l'ordre o afegeix-hi qualsevol variable de la família del mode.
Res no arriba a TECLA fins que prems Guardar: es desa al navegador i, si el dispositiu està connectat, s’hi envia.
El botó Lab obre el Laboratori de Modes. Els 17 modes de fàbrica es reparteixen en famílies segons com estan fets per dins, i cada família té les seves variables: melòdic (seqüència de graus sobre una escala), rítmic (graella de passos amb bateria), drone (acord sostingut amb gate), textura (atzar amb densitat), ona (un oscil·lador lent) i algorísmic (una regla que genera el patró). N'hi ha una setena que no ve del firmware sinó que s'hi ha afegit: soroll.
A la família melòdica hi dibuixes la melodia per graus de l’escala en una graella, amb la dinàmica de cada pas, l’articulació (de picada a lligada), una veu secundària a l’interval que vulguis —el contrapunt de Bach, el tintinnabuli de Pärt— i el rang de tempo. També hi assignes què fa cada un dels tres potes. Amb + patró n’afegeixes de nous (una còpia del que tens obert, que és el que normalment vols) i amb la ✕ de la pestanya els treus, fins a quedar-te amb un de sol; el pot de Patró els cicla en directe. La família rítmica funciona igual.
A la família rítmica hi tens una graella de passos (8, 16 o 32; cada pas és una semicorxera, o sigui que 16 són un compàs de 4/4) amb cinc pistes de percussió i una línia de baix per graus. De cada pista en tries la nota MIDI, la força i la capa de breakdown —l’ordre en què les pistes es retiren amb el pot, el recurs de tot el techno—, i del conjunt, el rang de BPM i el swing. La percussió surt pel canal MIDI 10 (bateria General MIDI) i el baix pel canal 1, per posar-hi instruments diferents al DAW.
A la família drone hi munta les veus de l’acord triant-les casella a casella sobre dues octaves de semitons (o d’un clic amb les nou qualitats: quinta, major, menor, Dom7, Maj7, sus, dim, obert), amb els bancs que vulguis —de un a nou— que el pot cicla. I hi tries el moviment: Gate és una ona quadrada i el drone batega, Arc un triangle com un ale d’arquet i Respiració el mateix triangle suavitzat. El moviment pot anar a l’expressió, a la brillantor, al volum o a la modulació, amb el període i la profunditat que vulguis — al 100% el drone arriba a callar del tot a cada cicle.
Però el que separa un acord sostingut d’una atmosfera és la secció Atmosfera: allà cada veu respira pel seu compte —el seu propi cicle, la seva pròpia fase— i es torna a atacar quan el volum s’ha mogut prou. És el mecanisme del mode Dinamo de la casa, i és el que fa que allò batega i no es quedi mai quiet. Amb la dispersió a 0 respiren totes alhora i és un trèmolo; obrint-la es desfasen, i com que els períodes queden irracionals entre ells el conjunt no torna a coincidir mai. Sense atmosfera tens el ToDrone: l’acord quiet i tot el moviment al CC.
A la família textura mana la densitat (d’un esdeveniment cada cinc segons fins a quaranta per segon) i la seva irregularitat — que és el que separa una textura d’un metrònom: al 0% els esdeveniments cauen clavats i sona a màquina. Les notes salten a l’atzar dins d’una zona (un centre i una dispersió), amb la força i la durada que hi posis: de 20–120 ms en surten grans i espurnes, i a partir d’un segon la cosa es converteix en un núvol. Hi pots afegir un fons greu sostingut —el que fa que el soroll tingui terra i no floti—, disparar-ho per ràfegues i posar-hi el mateix filtre en moviment que als drones.
A la família ona hi ha un valor que evoluciona i que es mapeja a notes o a un CC. Set formes: sinus, quadrada (amb duty), triangle, serra, respiració, atzar (un passeig aleatori que rebota als extrems) i caos (el mapa logístic x = r·x·(1−x), que entre r=3,57 i 4 no es repeteix mai). La peça clau és la quantització: sense ella l’ona passa per tots els semitons i sona a sirena; ajustada a una escala salta de grau en grau i es converteix en música — que és el que als modes d’ona originals els faltava.
A la família algorísmica no s’hi escriu un patró: s’hi escriu una regla, i el patró en surt. És l’única família on el que viatja al mode generat no és el resultat de l’algorisme sinó l’algorisme mateix, i per això els potes el fan mutar mentre sona. N’hi ha cinc, i cadascun té el seu editor:
Euclidià — K pulsacions repartides el més uniformement possible sobre S passos, que és l’algorisme de Bjorklund. Es dibuixa com un collaret: el polígon que uneix les pulsacions és el ritme, i hi reconeixeràs el tresillo cubà (3/8), el cinquillo (5/8) o el bossa-nova (5/16). Amb llargades diferents a cada veu en surten polirítmies que triguen compassos a tornar a coincidir.
Autòmat — les 256 regles elementals de Wolfram. Les vuit caselles de l’editor són la regla: cada una diu què surt d’un veïnat de tres cèl·lules, i clicant-les el número canvia sol. La 90 dibuixa el triangle de Sierpinski, la 30 fa caos i la 110 és Turing-completa.
Markov — una matriu de probabilitats entre graus: de la fila on ets a la columna on vas. La matriu no dicta la melodia, en dicta el caràcter.
Joc de la vida — Conway sobre una graella toroidal, amb la llavor dibuixable i els patrons clàssics (planador, sapo, R-pentòmino). Cada columna és un grau i com més poblada, més fort sona.
Fractal — l’òrbita d’un punt del pla complex, amb sis mapes per triar: Mandelbrot (z² + c des de zero), Julia (el mateix però arrencant del punt, amb c com a paràmetre), Burning Ship (que agafa el valor absolut de les dues parts i fa angles en comptes de corbes), Tricorn (amb el conjugat de z, que capgira el gir a cada volta), Multibrot³ (z³ + c) i Phoenix (que recorda el pas anterior i no repeteix mai igual). Clica la imatge per triar el punt o escriu-hi els valors —Re, Im i quants passos d’òrbita vols veure— si en busques un de concret. Els potes en poden moure qualsevol peça (part real, part imaginària, el paràmetre del mapa, el zoom, els passos per nota o un recorregut en diagonal que travessa el fractal amb un sol pot); les aportacions se sumen, o sigui que en pots assignar uns quants sense que s’anul·lin. Mentre sona, la imatge i els números segueixen el punt per on va el mode de debò. Els punts que no s’escapen donen seqüències quasi-periòdiques, ni repetitives ni aleatòries; els de la vora, les més interessants. El dibuix no és una il·lustració: és exactament la mateixa fórmula que correrà al dispositiu.
A la família soroll TECLA no té generador de soroll —té setze tecles i un port MIDI—, i per això el fa com se n’ha fet sempre: amb massa esdeveniments alhora. Les dues peces que ho fan possible són la densitat (que pot passar de la freqüència del bucle: llavors es disparen uns quants esdeveniments a cada passada, com fan els modes mandelbrot i tempesta del firmware) i el cruixent, que escurça cada esdeveniment fins que el note-off surt tot seguit del note-on: el que se sent ja no és una nota sinó un clic, i tres-cents clics per segon són soroll de debò. Quan la densitat puja prou i les altures deixen de tenir centre, l’oïda ja no sent notes: sent textura, i després paret.
L’espectre no és una llista de cinc colors: és la llei S(f) ∝ 1/fα, amb α com un número que pots posar on vulguis. Els cinc sorolls purs en són cinc punts — violeta α = −2 (PSD ∝ f²), blau α = −1 (∝ f), blanc α = 0 (pla), rosa α = 1 (∝ 1/f) i marró α = 2 (∝ 1/f²) — i entre ells hi ha tot el que hi vulguis: α = 0,5, α = 1,5, α = −0,3… El filtre és una integració fraccionària d’ordre α/2 sobre soroll blanc, i els seus coeficients surten d’una recurrència d’una sola línia: b[0] = 1 i b[j] = b[j−1]·(j−1+α/2)/j. Amb α = 2 en surt una suma acumulada (integrar) i amb α = −2 una diferència (derivar), o sigui que els casos coneguts no són casos especials: hi surten sols. Al costat del lliscador hi tens la resposta de debò del filtre en log-log, i el pendent que hi veus és el que sentiràs. Com que es normalitza per l’energia dels coeficients, tots els α sonen igual de forts: el que canvia és el caràcter, no el volum. I hi ha cinc motors: núvol (el soroll pur, del degoteig a la paret), saturació (semitons adjacents a força màxima — el batec entre freqüències properes és el que se sent com a distorsió), FM (una nota que salta seguint una fase ràpida: a poques Hz és un trèmolo i a moltes ja no són notes sinó timbre), dial i impulsos (espurnes esparses i curtes: pluja, vinil, brasa).
El motor dial és buscar emissora, i hi passen tres coses alhora — les que fan que soni a ràdio i no a soroll qualsevol. El xiulet d’heterodí: el batec entre la portadora i el receptor, que com més desintonitzat ets més agut és i que baixa fins a desaparèixer quan hi entres. El soroll de fons que puja just entremig de dues emissores, perquè el control automàtic de guany obre quan no troba senyal. I l’emissora, que apareix neta amb la seva quinta quan hi ets a sobre. Hi tries quantes emissores hi ha al dial i quant xiulen; assigna Dial (emissora) a un pot i tindràs la rodeta a la mà, o deixa que escombri sol. Sis punts de partida t’hi deixen a mig camí, de la pluja a la paret passant per buscant emissora.
A sota de l’animació hi ha els tres potes de debò: no només hi tries la funció de cadascun, els pots girar (arrossega o roda del ratolí) mentre el mode sona i veure’n el valor. Van al mateix motor que el simulador i en l’ordre del dispositiu, així que el que assignes a la X el mous amb la X. Sota cada selector hi surt el recorregut real del pot —de quin valor a quin—, calculat del mateix formulari, i la regla és sempre la mateixa: amb el pot en repòs sona el mode tal com l’has fet, i girant-lo s’estira cap a l’altre extrem.
La barra de sota comparteix el motor amb la pestanya Simulador: So encén el so intern (el mateix botó «So» del simulador) i al costat hi tries el tipus d’ona —quadrada, serra, pluck, baix, acid, orgue…—, que és el mateix selector de veu del simulador i es manté sincronitzat. El botó Àudio (a la barra del simulador i a la del Laboratori) obre el motor d’àudio sencer: la veu de cada part (teclat, base i cada tecla-mode), els seus paràmetres —forma d’ona, envolupant, filtre, LFO— i els efectes del màster (saturació, chorus, delay i reverb), tot en viu i desat al navegador. El desplegable del costat tria el port MIDI de sortida, el mateix del simulador, sense haver de canviar de pestanya. Simulador obre una finestra de vidre flotant amb les 16 tecles i els 3 potes del dispositiu: la pots arrossegar per la capçalera, redimensionar i tocar-la mentre construeixes. Amb Tecla hi desa el mode que estàs fent i el penja d’una tecla 1–12 (i de la capa activa, o sigui que hi queda): a partir d’aquí, clic engega i atura la seva creació pel seu propi canal i amb la seva pròpia veu, i clic dret la treu de la tecla (el mode desat no es perd). En pots fer sonar fins a quatre alhora per provar com combinen, i seguir editant el que estàs construint mentre sonen. El peu de la finestra t’hi diu sempre què hi tens i què pots fer. Sync connecta TECLA físic perquè els seus potes i tecles moguin el mode que estàs fent. Escoltar el fa sonar i Aturar el calla — igual que la tecla 16, tant la de la finestra com la del dispositiu.
Mentre el mode sona, l’animació de la dreta deixa de mirar el formulari i mira el motor: la velocitat, la intensitat, el número gran i la línia de pols surten del que el mode diu que està fent, o sigui que girar un pot es veu a l’instant — igual que a la pantalla virtual. Mentre sona, tot el que toquis del formulari s’aplica sol: canvia la funció d’un pot, un pas de la graella o el color del soroll i el mode es torna a generar i es recarrega al moment, sense haver de tornar a prémer ▶ Escoltar. Els potes es queden on els tens, així que el mode reprèn amb els mateixos comandaments.
Prem Escoltar per provar-lo a l’instant (corre el mateix Python que correrà al dispositiu), Desar mode per afegir-lo a la teva llista —i al dispositiu, si el tens endollat— o Exportar .py per quedar-te el fitxer. El mode generat és un fitxer de Python normal que pots obrir i modificar: l’especificació hi queda desada a dins, així que sempre el pots tornar a obrir al constructor.
Prova-ho tot sense dispositiu: el teclat i els modes corren al navegador i envien MIDI via WebMIDI al teu DAW.
Amb el dispositiu endollat, prem Sync dispositiu: les tecles i potes físics controlen el simulador (el port es detecta sol; el so local de TECLA es pausa mentre dura).
El botó Pantalla (capçalera) obre la pantalla virtual del dispositiu: mostra en gran i en directe què toques — acords amb nomenclatura professional (C, Am7, F/A…), notes, funcions amb el seu color, canvis de capa — amb una animació reactiva als potes pròpia de cada família de modes. Amb l’arpegiador en marxa hi veus cada nota que l’arpegi trepitja. Els potes només s’hi llegeixen mentre els gires: quan els deixes quiets, la pantalla torna al nom del mode que sona (capa de modes o mode de fons) o, si no n’hi ha cap, a l’últim que tocaves. Sense TECLA connectat, la pantalla escolta el Simulador: tecles, arpegiador, potes, modes i capes hi surten exactament com ho farien des del dispositiu.
El tempo hi surt en BPM — negres per minut, el mateix número que poses al DAW o al metrònom — per poder sincronitzar amb la peça que estàs tocant. L’etiqueta hi afegeix la subdivisió quan cal: «Tempo · 1/16» vol dir que el que sona són semicorxeres d’aquest tempo. L’animació batega al mateix pols.
El pot de BPM de l’arpegiador va de 40 a 240 negres per minut i l’arp trepitja semicorxeres: posa el mateix número que el teu projecte i ja hi encaixa.
Es connecta sola al port sèrie correcte, es pot arrossegar i redimensionar, i amb ⇱ es desancora en una finestra flotant fora de l'app (Chrome 116+).
Un sol botó: la pestanya diu si TECLA està al dia, si li falta el motor o si hi ha fitxers nous (també els modes del Laboratori assignats a una tecla), i Actualitzar TECLA fa només el que cal. Sota Detalls del dispositiu hi ha el diagnòstic. Les eines per separat (bootloader, el motor tecla-motor.uf2, CircuitPython sol, Flash Nuke) són a Configuració → Manteniment i recuperació, per al dia que TECLA no arrenqui.
El canal MIDI pel qual surten les notes, la identitat USB (nom del port MIDI i del disc: útil amb més d’un TECLA), el botó de desconnectar i les eines de manteniment.
Disseny, tema de color, cantonades de les targetes, forma de les tecles de tots els diagrames, les paletes i el color de cada funció del teclat, i un editor per fer-te un tema.
Guarda sempre la configuració després de fer canvis.
Fins a 3 bancs de modes funcionen amb total comoditat (validat amb mesures de memòria reals).
Prova els modes nous al simulador abans d’instal·lar-los.
Si una nota es queda penjada o el so descontrola: tecla 16 (STOP).
Si el dispositiu no respon: reset físic (botó del Pico) — el watchdog també el reinicia sol si es penja durant una actuació.
Si l’app no veu el dispositiu: comprova que el disc CIRCUITPY/TECLA està muntat i que fas servir Chrome o Edge.