Formes de re-distribució dels acords en una progressió. Amb la funció activa a una tecla: tap = canvia de forma · premuda llarga = desactiva.
— log midi —
Connecta la Pico mantenint premut BOOTSEL. Selecciona el volum RPI-RP2 quan el diàleg ho demani.
Quan el dispositiu apareix com CIRCUITPY, connecta'l a la pestanya Tecles i instal·la el firmware.
TECLA és un projecte artístic, tecnològic i educatiu que busca, a través de la creació de dispositius electrònics, promoure la filosofia del DIY i del codi obert per investigar, experimentar i aprendre de diferents àrees del coneixement.
TECLA entén l’aprenentatge com quelcom transversal i interdisciplinari intricant la programació, el disseny, les arts plàstiques, el modelatge 3D, la música, la física, l’electrònica, la robòtica i les matemàtiques.
Aquesta app-web serveix principalment per configurar el dispositiu TECLA_edu com un instrument MIDI. A continuació es mostra pas a pas com funciona i quines són les seves característiques.
El TECLA_edu disposa de 16 tecles i 3 potenciòmetres. Envia notes MIDI per USB a qualsevol sintetitzador, DAW (Ableton, Logic, GarageBand…) o app de música. La sortida d’àudio emet una ona PWM.
Té dues grans capes: la capa Teclat (un instrument harmònic amb escales, acords, arpegiador, looper…) i la capa Modes (generadors musicals algorítmics: ones, clàssics, ritmes…).
Tot es configura des d’aquesta app web, sense instal·lar res: connecta el dispositiu per USB i prem connecta dispositiu.
Connecta el TECLA a l’ordinador amb un cable USB de dades.
Si el disc que apareix es diu CIRCUITPY: ves a la pestanya Firmware → Instal·lar / Actualitzar firmware, espera el 100% i fes un reset al dispositiu. Llest.
Si el disc es diu RPI-RP2 (Pico nou de fàbrica): primer cal el CircuitPython. A Firmware, segueix el Pas 1; quan reaparegui com a CIRCUITPY, fes el Pas 2.
Per sentir-lo: obre el teu DAW o sintetitzador i selecciona el port MIDI TECLA com a entrada.
Tecles 1–8: notes de l’escala activa (o acords, si el mode acords està actiu).
Tecles 9–12, 14, 15: funcions reassignables des de la pestanya Teclat. Per defecte: escala, tonalitat, acords, arpegiador i octava ±.
Tecla 13 (fixa): toc curt → capa següent (cicla totes les capes creades, teclat i modes, d’esquerra a dreta) · mantinguda ≈1 s → capa anterior.
Tecla 16 (fixa): STOP — atura tot el so.
𝄞 Escala: toc → següent escala · toc llarg → anterior. ♭ Tonalitat: cicla el cercle de quintes.
♪ Acords: toc → activar / ciclar tipus d’acord · toc llarg → desactivar. ≈ Arpegiador: toc → activar / ciclar patró · toc llarg → desactivar.
↕ Harmonia Negativa: reflecteix les notes sobre un eix harmònic. Δ Funcions Diatòniques: dominants secundàries, acords prestats, napolitans…
∞ Latch: les notes/acords continuen sonant en deixar anar; re-prémer un botó l’apaga; útil per drones.
𝆔 Conducció de veus: cada acord nou tria la inversió més propera a l’anterior — les progressions sonen lligades, com un pianista.
3 pots amb dues capes de funcions (teclat i arpegiador), configurables des de l’app: velocity, modulació, sustain, gate, BPM de l’arp, CC Lliure (envia el CC MIDI que triïs, per controlar el teu synth)…
La tecla amb la funció Base (acomp.) cicla els acompanyaments a cada toc (premuda llarga = aturar). Tots segueixen la tonalitat i l’escala del teclat en directe: primer els 4 integrats (Pols, Baix, Arpegi, Seqüència) i després els teus.
Crea’n de propis a Dispositiu → capa teclat → Acompanyaments: seqüències per graus de l’escala amb passos (4–16), octava (−2..+2), brillantor, velocitat (BPM propi) i durada de nota (picada → lligada).
Dues funcions assignables que converteixen TECLA en una màquina de directe: ⟳ Looper (timing lliure) i ➕ Overdub (capes).
1r toc: armar (la gravació comença amb la primera nota) · 2n toc: el loop arrenca a l’instant.
Toc curt mentre sona: pausa / represa des del principi · Toc llarg (0,8 s): esborrar el loop.
El looper capta bé l’arpegiador: activa l’arp, arma el looper i el patró es grava sol. Si l’arp ha sonat durant la presa, el loop s’auto-quantitza a la graella de l’arp (captura fina, sense desfasament); si només graves acords/notes manuals, conserva el timing lliure exacte. Per canviar el tempo d’un loop d’arp: pausa → mou el pot de BPM → represa.
Si graves amb el sustain del pot actiu, el loop fixa el sustain a la gravació (les notes queden lligades): sona sostingut per si mateix i és independent del sustain en directe — pots abaixar el sustain per tocar notes seques a sobre sense que el loop s’alteri.
Toc curt amb el loop sonant: entrar/sortir del mode overdub — tot el que toquis s’afegeix al loop com una capa nova.
Toc llarg (0,8 s): desfer l’última capa (repeteix per anar pelant capes).
Toc molt llarg (1,6 s): esborrar TOTES les capes de cop — el loop base es manté.
S’hi arriba ciclant amb la tecla 13. Les tecles 1–12 activen els modes generatius assignats a la capa actual.
Tecla 13: toc curt → capa següent · mantinguda ≈1 s → capa anterior.
Tecles 14 i 15: efectes temporals (mantenir premuda: sustain, pausa, gate…) · doble clic → canviar l’efecte assignat.
Tecla 16: STOP total + neteja de memòria.
Els modes es trien i s’assignen a la pestanya Modes; els potenciòmetres modulen paràmetres propis de cada mode.
Arrossega funcions a les tecles, tria escales, tonalitats, tipus d’acord, patrons d’arpegiador, progressions i funcions dels potenciòmetres.
Crea bancs (capes) de modes i assigna un mode a cada tecla 1–12. Tria els efectes temporals de les tecles 14–15.
El botó ✦ Crear obre el constructor de modes. Els 64 modes del firmware es reparteixen en sis famílies segons com estan fets per dins, i cada família té les seves variables: melòdic (seqüència de graus sobre una escala), rítmic (graella de passos amb bateria), drone (acord sostingut amb gate), textura (atzar amb densitat), ona (un oscil·lador lent) i algorísmic (una regla que genera el patró).
A la família melòdica hi dibuixes la melodia per graus de l’escala en una graella, amb la dinàmica de cada pas, l’articulació (de picada a lligada), una veu secundària a l’interval que vulguis —el contrapunt de Bach, el tintinnabuli de Pärt— i el rang de tempo. També hi assignes què fa cada un dels tres potes.
A la família rítmica hi tens una graella de passos (8, 16 o 32; cada pas és una semicorxera, o sigui que 16 són un compàs de 4/4) amb cinc pistes de percussió i una línia de baix per graus. De cada pista en tries la nota MIDI, la força i la capa de breakdown —l’ordre en què les pistes es retiren amb el pot, el recurs de tot el techno—, i del conjunt, el rang de BPM i el swing. La percussió surt pel canal MIDI 10 (bateria General MIDI) i el baix pel canal 1, per posar-hi instruments diferents al DAW.
A la família drone hi munta les veus de l’acord triant-les casella a casella sobre dues octaves de semitons (o d’un clic amb les preses: quinta, major, menor, Dom7, Maj7, sus, dim, obert), amb quatre bancs que el pot cicla. I hi tries el moviment: Gate és una ona quadrada i el drone batega, Arc un triangle com un ale d’arquet i Respiració el mateix triangle suavitzat. El moviment pot anar a l’expressió, a la brillantor, al volum o a la modulació, amb el període i la profunditat que vulguis — al 100% el drone arriba a callar del tot a cada cicle.
A la família textura mana la densitat (d’un esdeveniment cada cinc segons fins a quaranta per segon) i la seva irregularitat — que és el que separa una textura d’un metrònom: al 0% els esdeveniments cauen clavats i sona a màquina. Les notes salten a l’atzar dins d’una zona (un centre i una dispersió), amb la força i la durada que hi posis: de 20–120 ms en surten grans i espurnes, i a partir d’un segon la cosa es converteix en un núvol. Hi pots afegir un fons greu sostingut —el que fa que el soroll tingui terra i no floti—, disparar-ho per ràfegues i posar-hi el mateix filtre en moviment que als drones.
A la família ona hi ha un valor que evoluciona i que es mapeja a notes o a un CC. Set formes: sinus, quadrada (amb duty), triangle, serra, respiració, atzar (un passeig aleatori que rebota als extrems) i caos (el mapa logístic x = r·x·(1−x), que entre r=3,57 i 4 no es repeteix mai). La peça clau és la quantització: sense ella l’ona passa per tots els semitons i sona a sirena; ajustada a una escala salta de grau en grau i es converteix en música — que és el que als modes d’ona originals els faltava.
A la família algorísmica no s’hi escriu un patró: s’hi escriu una regla, i el patró en surt. És l’única família on el que viatja al mode generat no és el resultat de l’algorisme sinó l’algorisme mateix, i per això els potes el fan mutar mentre sona. N’hi ha cinc, i cadascun té el seu editor:
Euclidià — K pulsacions repartides el més uniformement possible sobre S passos, que és l’algorisme de Bjorklund. Es dibuixa com un collaret: el polígon que uneix les pulsacions és el ritme, i hi reconeixeràs el tresillo cubà (3/8), el cinquillo (5/8) o el bossa-nova (5/16). Amb llargades diferents a cada veu en surten polirítmies que triguen compassos a tornar a coincidir.
Autòmat — les 256 regles elementals de Wolfram. Les vuit caselles de l’editor són la regla: cada una diu què surt d’un veïnat de tres cèl·lules, i clicant-les el número canvia sol. La 90 dibuixa el triangle de Sierpinski, la 30 fa caos i la 110 és Turing-completa.
Markov — una matriu de probabilitats entre graus: de la fila on ets a la columna on vas. La matriu no dicta la melodia, en dicta el caràcter.
Joc de la vida — Conway sobre una graella toroidal, amb la llavor dibuixable i els patrons clàssics (planador, sapo, R-pentòmino). Cada columna és un grau i com més poblada, més fort sona.
Mandelbrot — l’òrbita d’un punt del pla complex: z = z² + c iterat. Clica el conjunt per triar c i veuràs l’òrbita dibuixada; els punts de dins no s’escapen mai i donen seqüències quasi-periòdiques, ni repetitives ni aleatòries.
Prem ▶ Escoltar per provar-lo a l’instant (corre el mateix Python que correrà al dispositiu), Desar mode per afegir-lo a la teva llista —i al dispositiu, si el tens endollat— o Exportar .py per quedar-te el fitxer. El mode generat és un fitxer de Python normal que pots obrir i modificar: l’especificació hi queda desada a dins, així que sempre el pots tornar a obrir al constructor.
Prova-ho tot sense dispositiu: el teclat i els modes corren al navegador i envien MIDI via WebMIDI al teu DAW.
Amb el dispositiu endollat, prem 🔌 Sync dispositiu: les tecles i potes físics controlen el simulador (el port es detecta sol; el so local del TECLA es pausa mentre dura).
El botó Pantalla (capçalera) obre la pantalla virtual del dispositiu: mostra en gran i en directe què toques — acords amb nomenclatura professional (C, Am7, F/A…), notes, funcions amb el seu color, canvis de capa — amb una animació reactiva als potes pròpia de cada família de modes.
El tempo hi surt en BPM — negres per minut, el mateix número que poses al DAW o al metrònom — per poder sincronitzar amb la peça que estàs tocant. L’etiqueta hi afegeix la subdivisió quan cal: «Tempo · 1/16» vol dir que el que sona són semicorxeres d’aquest tempo. L’animació batega al mateix pols.
El pot de BPM de l’arpegiador va de 40 a 240 negres per minut i l’arp trepitja semicorxeres: posa el mateix número que el teu projecte i ja hi encaixa.
Es connecta sola al port sèrie correcte, es pot arrossegar i redimensionar, i amb ⇱ es desancora en una finestra flotant fora de l'app (Chrome 116+).
Instal·la CircuitPython (Pas 1) i el firmware TECLA (Pas 2). Cal repetir el Pas 2 després de canviar els modes assignats.
Temes de color de l’app i editor de temes personalitzats.
Guarda sempre la configuració després de fer canvis.
Fins a 3 bancs de modes funcionen amb total comoditat (validat amb mesures de memòria reals).
Prova els modes nous al simulador abans d’instal·lar-los.
Si una nota es queda penjada o el so descontrola: tecla 16 (STOP).
Si el dispositiu no respon: reset físic (botó del Pico) — el watchdog també el reinicia sol si es penja durant una actuació.
Si l’app no veu el dispositiu: comprova que el disc CIRCUITPY/TECLA està muntat i que fas servir Chrome o Edge.